Por fin alguien hace un análisis de la situación urbanística y social de la Barcelona postolímpica. El presidente del grupo municipal de CIU en Barcelona, Xavier Trias se pronunció ayer en el "Auditori de la Pedrera" delante de 250 personas y otros tantos periodistas en una conferencia titulada; Barcelona: nous valors, nou lideratge (Os recomiendo que la leáis, en especial la declaración de principios de Xavier Trias. Muchos compartimos su sentimiento). Trias nos explica como Barcelona se ha transformado desde las olimpiadas en una ciudad "escaparate" básicamente turística. Según él mismo comentó ayer; "malauradament està començant a produir-se un procés poc explicat de separació, d’allunyament de Barcelona respecte dels barcelonins". Y no le falta razón pues según las estadísticas demográficas de Barcelona, en 1974 había casi 400.000 habitantes más que hoy. A juzgar por la explotación urbanística y la masiva de viviendas parece que Barcelona haya ganado habitantes, pero nada más lejos de la realidad.
Según Xavier Trias han pasado 13 años de la "Barcelona més que mai" y el ayuntamiento no se ha percatado de que las costumbres en la ciudad han variado. La política de Maragall en la Barcelona preolímpica y olímpica era correcta, sin embargo Clos ha intentado mantener el mismo talante en una Barcelona que de olímpica ya solo mantiene algunos recuerdos. Trias aboga por el cambio en Barcelona y en una ciudad que viva "hacia dentro y no hacia fuera".
Cualquier tipo de iniciativa para evitar el desarraigo y la perdida de identidad en nuestra ciudad creo que es digna de ser apoyada.
2 comentarios:
Moltes de les crítiques d'en Xavier Trias a l'actual Ajuntament de Barcelona son molt certes. Ben exposats els tres eixos sobre els que gira Barcelona: Urbanisme - Turisme - Esdeveniments. Jo personalment no hi veig urbanisme, només especulació inmobiliaria.
"Barcelona com a fàbrica d'idees". M'encanta el lema... Però com l'exposa el sr. Trias no anirem enlloc. Portar centres de desició de les grans corporacions a Barcelona només farà que encara es disparin més els costos que significa viure a Barcelona. Els ciutadans de Barcelona veurem com arribaran persones que poden pagar molt més que tots nosaltres. Estem parlant de salaris i nivell de vida alts. Les venerables Pymes catalanes seran subcontractades per aquestes corporacions a baix preu i dures condicions de treball. Fet que provocarà la desaparició de moltes d'elles, el mercat laboral estarà format majoritariament per treballadors autònoms.
La tendència ja esta marcada, de manera que molts com jo (sobre els 30 anys) preferirem marxar fora de Barcelona en el millor dels casos. Doncs tard o d'hora tothom que no arribi al nou nivell econòmic imposat, es veurà forçat a marxar. Això si amb un pis que valdrà una morterada de calers, mentre els altres també valen un ull de la cara. Tot plegat una fantasia en la que ens fan creure que el nostre poder adquisitiu puja encara que el nostre salari es queda igual.
kar sem iskal, hvala
Publicar un comentario